Google

miércoles, 30 de mayo de 2007

Enhorabona companys!

Permeteu-me que avui, encara amb la ressaca electoral, deixi sortir la meva vena més roja.

Aquesta ha estat una campanya intensa, pels i les socialistes. Portem un parell d’anys que enllacem una campanya rera l’altre, primer va ser el referèndum de la Constitució Europea, desprès les eleccions europees, el referèndum de l’Estatut, les eleccions autonòmiques i ara tocava, per cinquena vegada en poc temps, anar de nou a les urnes per elegir als nostres alcaldes i alcaldesses.

Però, com diuen, tot esforç té després la seva recompensa, i en aquest cas, aquesta ha vingut en forma d’alcaldies socialistes a les quatre capitals de província. Per això, des d’aquí la meva més sincera enhorabona als companys Jordi Hereu (Barcelona), Anna Pagans (Girona), Àngel Ros (Lleida) i José Fèlix Ballesteros (Tarragona).

També des d’aquí vull felicitar als companys de Cubelles, el meu futur poble, que, encapçalats per la Maria Lluïsa Romero, han aconseguit doblar el nombre de regidors, passant de dos a quatre, i posicionar-se com la segona força més votada (fins ara eren la quarta)

I finalment, la meva enhorabona més efusiva al Ferran i a la Cristina, dos dels meus companys de feina a qui, a dia d’avui, ja els puc dir regidor i regidora (ara si que se us quadraran els mossos ;)).

No puc tancar aquest post sense felicitar, per la feina ben feta, a tots els companys i companyes que, d’una manera o altre, han estat fent campanya a tots els municipis de Catalunya. Ara si que podem cantar allò de ... Visca, visca, visca, Catalunya Socialista!!!

lunes, 7 de mayo de 2007

La rebelión de las Musas

Un, dos, tres... los segundos pasan, uno tras otro, sin mirar atrás. Tengo tiempo, mucho tiempo, pero siento como se escapa entre mis dedos como el agua de un manantial.

Y las siento a ellas, o más bien las presiento. Sé que me observan risueñas, juguetonas, caprichosas, pero hoy no. Hoy no quieren venir a susurrarme historias al oído. Las musas están en huelga. Se han cansado de contarme mil historias que jamás plasmé, de alumbrar ideas que por desidia abandoné en algún rincón de mi mente. Y ahora, que quiero reconciliarme, que quiero dar voz a sus fantasías, ellas se han rebelado.

No me queda más que cumplir mi penitencia y esperar. Esperar que vuelvan a revolotear por mi mente, atolondradas, inspiradoras, como una tormenta de la que no quieres refugiarte.
Related Posts with Thumbnails